... [ Geografies kaòtiques paisatges kartografiats, plens i kurulls d’objectes aliés a la natura pròpiament dita, anomenada. Espais kompletament desèrtics, solitaris, abandonats i okupats per l’home, àmbits kompletament màgics plens i buits de silencis i sorolls, de kietud i moviment… Llocs kurulls de vida i de tensió, deserts fets i produïts per l’home.
La bellesa present i potent del vent acarona,mou i remou, frega i arrasa i destrossa i transforma el nostre interior i exterior fent miques les realitats més evidents, movent i regirant les passions… ]...
(trobat dins el meu diari íntim i viatger)
(demoliendo la nueva construcción )
“Me encantaría poder representar la ciudad en la que nací y he crecido, pero no me apetece representar a Berlin tal y como es ahora. Se ha convertido en un sitio muy comercial”
(Alexander Hacke, bajista de “Einstürzende Neubauten” grupo de culto en la vanguardia musical industrial alemana).
Sota la disfressa de la modernitat, el disseny i el bon gust, s’amaga la brutal especulació, el neo kapitalisme pur i dur, les franquícies avorrides i sense imaginació, els decorats cinematogràfics d’una mena d’arquitectura, tova i kiketa, que ens aboca a una societat de parc temàtic, paella d’or i salsa rosa.
Actualment i també a la Mediterrània, en sabem molt, moltíssim de convertir ràpidament els llocs personals, populars i màgics en decorats avorrits i plens de nou ciment, en parcs comercials, nets, polits i de color gris.
Enderroquem, la nostra història per a reproduir espais globalitzats, aliens a la nostra identitat... com una gran taca d’oli que avança i no s’atura.
Aquestes ruïnes kaòtiques i plenes de deixalles, volent ser un testimoni poètic cap un mon outsider, idealista i antisistema, ... tal vegada parcs naturals industrials, urbans i suburbans, monuments històrics a preservar.
